L'ACTIVITAT HUMANA SOBRE LA BIOSFERA

PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT:


La pèrdua de la biodiversitat  és un fenomen cada cop més present en el nostre planeta. I és que sembla que cada cop més l'home no pot fer res sense danyar el seu entorn. Ja hem conquerit tot el planeta, i poc a poc estem destruint el territori de les altres espècies per tal de suplir les nostres necessitats: talem boscos; fem plantacions i camps de conreu; edifiquem aeroports, ports, vies de tren que comuniquen tot el continent, preses de rius; seleccionem les espècies animals i vegetals que ens donen més profit i les explotem, mentre que d'altres les reduïm fins a fer-les desaparèixer; anem amb cotxe, gestem electricitat, produïm residus innecessaris per culpa del consumisme, estem en guerra, contribuïm al canvi climàtic i no fem res per aturar-ho... Totes les accions de la nostra vida quotidiana tenen petites repercussions en el nostre entorn que per si soles no tenen importància, però que totes juntes sumades poden acabar per modificar totalment el cicle i comportament del planeta. Un exemple clar en són els fenomens meteorològics devastadors que cada cop presenten més freqüència, o el ritme alarmant d'aparició d'espècies en perill d'extinció.  A poc a poc ens anem carregant tota la biodiversitat del nostre planeta, com si volguéssim ser els únics ésser que hi poguéssim viure, sense tenir en compte que sense la diversitat d'espècies que hi ha ens seria impossible viure-hi, ja que cada espècie juga el seu petit paper en el rol del planeta, i la desaparició d'una porta conseqüències sobre les altres, com si fos una espiral de domino. 



LA DESERTITZACIÓ I LA DESFORESTACIÓ

La desertització és el procés que pateix un indret fins que es transforma en desert. Sovint ve causada per la desforestació, provocada majoritàriament  per accions humanes com la tala d'arbres o la sobreexplotació ramadera i agrícola. 

En les diverses activitats fetes relacionades amb aquesta temàtica hem vist les conseqüències de la desforestació i la desertització, com serien la pèrdua d'espècies i la inutilització d'un terreny que anteriorment era fèrtil. Hem pogut reflexionar sobre l'impacte que això causa a nivell global i la importància d'evitar la desertització i l'erosió dels sòls. També hem vist que els principals organismes polítics no es prenen el tema prou sèriament i que no actuen d'acord a com convindria.

Aquí us deixem un vídeo que denuncia la desforestació de boscos i selves tropicals per a fer plantacions d'oli de palma, causant la desaparició de l'hàbitat de moltes espècies. Avisem que pot ferir la vostra sensibilitat.

DESTRUCCIÓ DELS HÀBITS

La conservació dels hàbitats és un factor clau per a la supervivència d'un munt d'espècies, tant de plantes com d'animals. La destrucció d'aquests hàbitats pot provocar la mort de moltes espècies, ja que a diferència dels humans, que tenim una capacitat impressionant d'adaptació gràcies al desenvolupament de la tecnologia (no pas com a desenvolupament de les característiques de l'espècie), hi ha molts animals que triguen moltes generacions a poder adaptar-se a algun canvi de l'hàbitat, i si aquest pateix una o vàries modificacions en molt poc temps, no poden adaptar-s'hi  i han d'emigrar o morir.

En aquest apartat ens hem informat sobre les selves plujoses equatorials, que són molt importats per a la biodiversitat ja que constitueixen uns macro-ecosistemes que formen l'hàbitat de moltíssimes espècies i a més, serveixen de regulador climàtic i de la humitat del planeta. Si les humans les destruïm ràpidament sense deixar que es regenerin acabaran desapareixent un munt de micro-ecosistemes i totes les espècies que hi habiten, i serà una gran pèrdua per a la biodiversitat del planeta ja que la diversitat d'espècies que habiten a les selves és increïblement gran.

ESPÈCIES EN PERILL

Cada cop hi ha més espècies en perill d'extinció, i la principal causa en som nosaltres, els éssers humans. A part de les causes naturals que puguin fer disminuir la població d'una espècies, hi ha tres factors principals que porten una espècie cap a la seva extinció, i tots tres són conseqüència dels actes humans:

- De manera directa:
     *La caça d'animals. Si bé fa milers d'anys l'home caçava animals per a la seva supervivència, ara ho fa per diversió o capritx. La caça pot ser un recurs per controlar l'increment massiu d'individus d'una mateixa espècie, però actualment és una activitat que es duu a terme per diversió o per treure'n profit econòmic. Hi ha molts animals que s'han extingit o estan ratllant l'extinció per culpa de la seva caça furtiva per vendre'n les pells o altres parts en el mercat negre.

-De manera indirecta:
*La destrucció del seu hàbitat, ja sigui per la desforestació, la contaminació d'aquest o l'alteració de les seves condicions per culpa del canvi climàtic. Espècies que porten milions d'anys existint tenen grans dificultats de continuar endavant per culpa de la modificació del seu ecosistema, o la seva desaparició total o parcial; com podrien ser les barreres de corall, que per culpa de l'escalfament de les aigües i l'impacte produït pel turisme estan en un greu perill, ja que serveixen de recer a una gran quantitat d'organismes que només poden viure en les condicions que allà hi troben. Moltes d'aquestes espècies no són capaces d'adaptar-se a l'alt ritme d'alteració de l'hàbitat i s'acaben extingint.

*La introducció d'espècies al·lòctones o invasores. Aquestes poden ser introduïdes com a animal de companyia, però sovint acaben sent deixades en llibertat, i com que solen ser més agressives acaben competint i guanyant a l'espècie autòctona. En serien exemples la tortuga mediterrània (autòctona) i la tortuga de Florida (al·lòctona), i el cranc de riu ibèric (autòcton) i el cranc de riu roig americà (al·lòcton). A més, amb el gran desenvolupament de les tecnologies del transport és molt fàcil que diversos exemplars d'una espècie es traslladin a un altre lloc i l'acabin colonitzant, com podrien ser el musclo zebrat i el cargol poma, que s'adhereixen a les quilles dels vaixells i poden travessar per mar llargues distàncies, fins a arribar a costes com les de les terres de l'Ebre.