CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA

EL CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA

En aquest apartat parlarem de diferents aspectes relacionats amb el canvi climàtic a Catalunya, com ara els efectes que té o les possibles mesures i sloucions que podem aplicar.

FACTORS QUE PODEN PROMOURE EL CANVI CLIMATIC

CO₂ I ALTRES VARIACIONS DE GASOS DE  L’EFECTE HIVERNACLE

Els gasos atmosfèrics que es considera que contribueixen a l’efecte hivernacle són:

• el diòxid de carboni (CO₂)
• el metà (CH₄)
• l’òxid de nitrogen (N₂O)
• el vapor d’aigua,
• l’ozó
• els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF₆)

Els quatre primers es trobem de forma natural a la composició de l’aire. Els halocarbons es van començar a fabricar de manera massiva i tenen una llarga permanència a l’atmosfera pel fet de ser molt poc reactius. Ara bé, l’activitat industrial pel fet d'utilitzar combustibles fòssils com a font d’energia desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid nitrós.

El metà, en canvi, es genera sobretot com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera; és producte de la fermentació intestinal del bestiar i, per tant, és genera en el procés de la digestió que s’expulsa en forma gasosa. Una altra font important de metà és genera també per fermentació en els aiguamolls i les aigües estanyades dels arrossars arreu del planeta. El bestiar també genera diòxid de carboni, però aquest queda compensat per l’activitat fotosintètica de les plantes.

Al voltant d’un 1% de l’energia rebuda serveix per escalfar el sistema climàtic global. Tot això s’esdevé mentre l’increment relatiu de diòxid de carboni és aproximadament d’un 0,5% anual.

CIRCULACIÓ D’OCEANS

La circulació atmosfèrica (vents) i els corrents oceànics transmeten calor dels tròpics cap als pols. Als pols l'aigua freda, més densa, s'enfonsa i viatja a través dels oceans cap a zones més càlides. Quan l’aigua s’escalfa, es torna menys densa i es barreja a la superfície. Llavors se’n va cap als pols. Tots aquests processos poden canviar, i aquest canvi pot provocar el clima mundial

Els canvis en la circulació profunda d'oceans poden produir variacions en el clima que duren de dècades a segles. Els cicles de glaciació poden haver estat influïts per canvis en la circulació d'oceans que sorgeixen de canvis en l'òrbita de Terra al voltant del Sol.

EFECTE DELS OCEANS SOBRE ELS GASOS DE L’EFECTE HIVERNACLE

Els oceans juguen un paper important en la regulació de la concentració atmosfèrica de CO₂. El CO₂ de l’atmosfera i el CO₂ dissolt a la superfície dels oceans poden arribar  a un punt d'equilibri. Els canvis a la circulació dels oceans i a la seva composició tan química com biològica, sobretot deguts a la biomassa de fitoplàncton, han canviat aquest equilibri. Aquests canvis poden afectar el clima absorbint CO₂ o alliberant-lo més lentament a l’atmosfera.

ERUPCIONS VOLCANIQUES

Una erupció volcànica pot enviar cendra i gasos rics en compostos de sofre a l'atmòsfera. El diòxid de sofre (SO₂) es pot combinar amb aigua per produir gotetes minúscules (aerosols) d'àcid sulfuric, que reflecteixen la llum solar de tornada a l’espai. Les erupcions grans arriben a l'estratosfera mitjana. En aquesta part de l'atmòsfera els aerosols es poden estendre al voltant del planeta.

Una erupció volcànica massiva pot refredar la Terra durant un o dos anys. Pot provocar que la temperatura global de la superfície disminuís en mig grau pel fet que la radiació solar general pot disminuir en un 5%.

 

VARIACIONS SOLARS

El Sol és la major font d’energia per al sistema climàtic de la Terra. Encara que la producció d’energia del Sol sembla constant des d’un punt de vista diari, els canvis petits durant un període llarg de temps poden conduir a grans canvis climàtics.

VARIACIONS ORBITÀRIES

VARIACIONS SOLARS

El Sol és la major font d’energia per al sistema climàtic de la Terra. Encara que la producció d’energia del Sol sembla constant des d’un punt de vista diari, els canvis petits durant un període llarg de temps poden conduir a grans canvis climàtics.

VARIACIONS ORBITÀRIES

L’efecte de la rotació del planeta Terra i les diferències de temperatura entre els oceans i la terra provoquen els moviments d’aire atmosfèrics. Els canvis climàtics a la Terra poden ser deguts a lleugeres variacions en l’angle del pla d’inclinació orbital.

L’orbita de la Terra varia entre el·líptica i circular en períodes d’uns 100.000 anys. Aquest canvi en la seva "excentricitat" varia entre les 0.00 i les 0.06 en un cicle d'uns 100,000 anys. Quan l'excentricitat iguala les 0.00 el camí orbitari és circular i quan és de 0.06 el camí orbitari és una mica el·líptic. El valor actual és 0.0167. Però alhora la seva inclinació respecte a l’eix polar ho fa en cicles de 40.000 anys entre 22° i 24°. Actualment, l’angle d’inclinació és de 23,4°.

La coincidència d’una òrbita el·líptica (que provoca que la radiació solar rebuda sigui menor) i la disminució de l’angle d’inclinació propicia que a la franja subpolar hi hagi un estiu fred i la neu no es fongui. La persistència de la neu sobre extensos territoris afavoreix un increment de l’albedo o pèrdua d’energia cap a l’espai per reflexió i, per tant, la temperatura disminueix. Per altra banda, el corrent marí del Golf que arrossega aigües temperades del tròpic al xocar amb l’aire més fred litoral de les terres septentrionals propicia la condensació de l’aire calent que cau amb forma de neu sobre la terra ferma.

EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE EL NOSTRE CLIMA, FLORA I FAUNA 

Tot i que el canvi climàtic afecta de manera molt general i a arreu del món, hi ha zones que són més castigades pels efectes del canvi climàtic que no pas altres, com podrien ser la Tornado Alley, extensa zona dels Estats Units on hi ha tendència a crear-se tornados, o els pols, que reben una gran part de l'energia calorífica del Sol, tant pels raigs que hi incideixen com per la calor transportada per les corrents oceàniques.

A Catalunya tenim la sort que estem ben protegits gràcies a la Península Ibèrica i el Mar Mediterrani. Les zones costaneres properes a oceans tendeixen més a patir les fortes ràfegues de vent originades per l'escalfament de l'aigua i a llarg termini també es veuen afectades pels canvis en les corrents oceàniques. Catalunya està envoltada en la major part per terra, la Península, i la resta pel Mar Mediterrani, que és de naturalesa suau i calmat, i que ajuda a regula la temperatura de la nostra terra. Però això no vol dir que estiguem exempts de patir les conseqüències del canvi climàtic. Podrien els Pirineus catalans deixar de tenir neu a l'hivern? Podrien quedar Barcelona i altres ciutats costaneres a peu de mar amb els carrers coberts d'aigua salada?

En aquest apartat veurem alguns dels efectes que pot tenir el canvi climàtic sobre el clima, la fauna i la flora catalans. No tots són efectes que patim actualment, sinó que n'hi ha diversos que són els que es preveuen que ens puguin afectar a curt o llarg termini.

Clima:

Els principals efectes que té i tindrà el canvi climàtic en el clima català serà l'augment de temperatura, tant de l'aire com de l'aigua, la irregularitat en precipitacions i altres fenomens meteorològics , i la sequera consegüent.

Amb l'augment global de temperatures, a part de fomentar les irregularitats de fenomens atmosfèrics com ara fortes ràfegues de vent , disminuirà el nivell d'aigua dolça en embassaments i preses, de manera que repercutirà en els usos de recursos hidràulics com ara les centrals d'energia hidràulica. Hi haurà més escassetat d'aigua, que combinada amb l'augment de temperatures i la consegüent sequera, comportarà la necessitat d'augmentar el regadiu dels conreus.

Es produiran canvis en els patrons meteorològics, ja de per si bastant irregular a Catalunya, de manera que cada cop freqüentaran més fenomens com petits tornados, vendavals d'onades a la costa, pluges torrencials i inundacions, sequeres extremes en algunes zones... que també acabaran repercutint sobre la fauna i la flora.


A més a més, l'augment de la temperatura global també produiria canvis demogràfics, com ara l'ensorrament dels deltes dels rius amb  l'augment del nivell del mar degut al desglaç excessiu dels pols. D'aquesta manera desapareixeran reserves d'aigua dolça i els ecosistemes que en depenen, i hi haurà un augment de la concentració de la salinitat, de manera que la flora de les zones properes a aquestes desembocadures de rius i deltes ensorrats es veurà notablement afectada. Augmentaran les inundacions de les poblacions arran de mar, on es concentra un 43% de la població catalana. A més, les zones costaneres també es veuran afectades per una major erosió de la platja i temporals marins més forts.

Flora:


Per culpa de l'augment de la temperatura i el canvi dels microclimes, es preveu que espècies com l'avet, l'alzina surera i la devesa extremenya puguin desaparèixer totalment del territori català passada la meitat de segle. Aquest augment també afectarà a altres plantes, i també se'n veuran els efectes en els camps de conreu. Per exemple, la calor alterarà els processos de maduració del raïm, amb el que la qualitat del vi es veurà afectada.

A més a més, l’escalfament del mar accelera la mort de las praderies submarines de posidònia. Segons estudis del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per cada grau centígrad d’increment en la temperatura màxima anual del mar, la seva mortalitat augmenta un 3% a l’any. L’estudi per determinar aquest impacte derivat del canvi climàtic i l’augment de les temperatures de l’aigua de mar entre els 0 i els 40 metres de profunditat es va realitzar al Parc Natural de l’arxipèlag de Cabrera a les illes Balears entre els anys 2002 i 2007, en una zona on els impactes derivats de les activitats humanes està més reduït.

També cal recordar que augmentaran els incendis forestals, que acabaran tenint més zona d’afectació i més agressivitat, de manera que cada cop hi hauran més zones estèrils, desertitzades. I també, a les zones de la costa on el mar hagi avançat o enfonsat deltes i desembocadures de rius, es produirà una infiltració d’aigua salada a les aigües subterrànies, i aquest augment de salinitat provocarà la mort de moltes plantes en les zones properes.

I alguns dels canvis que ja s’han observat són l’endarreriment de la caiguda de fulles de molts arbres, com ara el plataner, i que el bosc mediterrani del Montseny ha començat a créixer fins a 100 metres més amunt per tal de poder adaptar-se al clima, de manera que hi ha una pèrdua d’espècies autòctones, que són substituïdes per les al·lòctones ja que aquestes tenen més bona adaptació. Això també provoca un canvi i desestabilització en les cadenes tròfiques.

Fauna:

Pel que fa a la fauna, l’augment de temperatures i els canvis en els patrons climàtics també tindrà forts efectes. Primer de tot, hi haurà més onades, i més fortes, de calor i de fred, i s’allargaran les estacions de clima més extrem. Això provocarà que les espècies amb menys capacitat d’adaptació redueixin notablement la seva població.

Els vectors de malalties de transmissió guanyarien terreny, ja que l’augment de temperatures acceleraria el procés d’incubació de, per exemple, el mosquit tigre, de manera que malalties ja desaparegudes del territori com la malària podrien reaparèixer en les zones humides, on hi ha més concentració de mosquits, com per exemple al Delta de l’Ebre.

Al desaparèixer el seu hàbitat potencial, espècies com l’ós bru es preveu que puguin desaparèixer totalment dels Pirineus entre 2041 i 2070. A més, aquests últims hiverns menys freds han provocat l’aparició de la panerola americana 3 vegades més gran que l’autòctona.

També augmentarien les espècies exòtiques i invasores com les meduses o el musclo zebra, que de moment ja estan causant molts estralls en les zones costaneres, sobretot en el Delta de l’Ebre. També proliferaran espècies exòtiques dins de l’ordre dels peixos, cosa que provocarà greus canvis en els ecosistemes fluvials de muntanya i en les cadenes tròfiques que hi intervenen. També crustacis com el cranc americà, que porta una malaltia mortal per al cranc autòcton, i que a més modifica els sediments, de manera que perjudica els conreus d’arròs al sud de Catalunya.

Pel que fa a les aus, canviaran els períodes de migració i reproducció, efectes que ja s’han començat a notar.

 Normalment la reproducció va sincronitzada amb l’abundància de plantes o espècies d’insectes de les quals s’alimenten, però el punt àlgid de les poblacions sobretot d’insectes cada cop s’avança més, de manera que tot i que les aus intenten avançar la reproducció, els períodes no coincideixen i es provoca un descens en el nombre de cries, ja que els pares tenen més dificultat a l’hora de torbar aliment per a les cries.


 Pel que fa als patrons migratoris, s’ha observat que les aus migratòries han modificat lleugerament les dates de migració, i que també han desplaçat les seves destinacions cap a zones de més latitud.Com a resum de les conseqüències volem fer notar que hi haurà zones, principalment les de muntanya i les costaneres, que seran les més afectades. Destaquem sobretot el Delta de l’Ebre, ja que rebrà els efectes tant climàtics com de fauna i flora, com seran l’augment de salinitat, l’actual proliferació del cranc americà i la desaparició de l’autòcton, l’augment de vectors de malalties com ara els mosquits, l’augment de salinitat que tindrà efectes sobre les plantes, i el possible esfondrament de moltes zones del Delta per culpa de la pujada del nivell del mar.


L’ecosistema del Delta és un dels més rics de Catalunya, ja que alberga una gran quantitat d’espècies, i sobretot d’aus, tant autòctones com migratòries. Però és un ecosistema molt dèbil, ja que una petita modificació pot provocar greus canvis en la seva biodiversitat. És per això que és una de les zones més importants de Catalunya pel que fa a biodiversitat i ecosistema, i juntament amb totes les altres zones que es poden veure afectades greument pel canvi climàtic, cal que el protegim entre tots.

 IDEES I SOLUCIONS PER AL CANVI CLIMÀTIC?

L’estalvi energètic es una de les principals coses que podem fer a nivell personal, com: evitar desforestacions massives, disminuir l’emissió de metà i vapor d’aigua...

La participació dels ciutadans es molt important per solucionar el canvi climàtic.

COM FER UN BON US DE L’AIGUA ?

COM FER UN BON US DE L’ENERGIA?

COM MILLORAR EL CONFORT A CASA?

 COM FER UN BON US DELS APARELLS ELECTRODOMÈSTICS?

·        COM COL·LABORAR EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS?

      è   El transport es el responsable d’un 25% de les emissions globals de CO₂. El transport privat contamina un 85% mes que el transport públic.

·      COM DESPLAÇAR-SE MÉS EFICIENTMENT?

 QUE MES ES POT FER?

-        -   Evitar la desforestació

-        -   Reduir la emissió de gasos i productes químics   contaminants

-          - Fomentar polítiques com l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils

-         -  Promoure les tecnologies

-         -  Promoure les energies renovables

       UNA SOLUCIÓ MUNDIAL PEL CANVI CLIMÀTIC?

     

Diversos països del món i quasi totes les ciutats, alguns dies concrets de l’any es posen d’acord per apagar la llum innecessària dels seus edificis emblemàtics.

Aquesta acció ja es fa des de fa un parell d’anys, per tal de reduir les emissions de CO2, aquesta idea pot ser molt bona per reduir les emissions, però…passa alguna cosa si s’envia més CO2 a l’atmosfera?
Molta gent diu que les plantes s’assequen i les temperatures a escala mundial pugen sense cap control, i això no és veritat, ja que es va fer un experiment en el que es posaven unes plantes amb una gran quantitat de CO2, i no s’assecaven ni morien, sinó al contrari, encara es feien més verdes i més sanes, i cal pensar que les plantes transformen el diòxid de carboni en oxigen.
Això vol dir que el nivell de CO2, no hauria de pujar ni de baixar, i que les temperatures s’haurien de mantenir; pot ser que si les temperatures pugen o baixen, pot ser per altres fenomens atmosfèrics del planeta.